Rim: determina quina part de la llengua entra en contacte el vi a l'entrada, influint així en la progressió de l'experiència de tast.
Boca: les copes de vi es classifiquen a grans trets en dos tipus: afilades cap a l'interior-que es fan-obertes. Les formes afilades cap a dins-són més efectives per concentrar les aromes alliberades del vi, facilitant la percepció de la seva intensitat i impacte, alhora que amplifiquen l'expressivitat de diversos sabors. Les formes obertes-acampanades, per contra, suavitzen l'impacte aromàtic, fent que sigui més fàcil discernir els matisos subtils dins del ram. El disseny de la boca de la copa és un factor crític a tenir en compte a l'hora de seleccionar una copa de vi.
-Secció transversal del bol: la mida de la secció-transversal del bol determina la superfície on el vi entra en contacte amb l'aire, determinant així la velocitat a la qual s'oxida. Una taxa d'oxidació més ràpida millora tant les experiències olfactives com les gustatives; per contra, una velocitat més lenta dóna lloc a una experiència sensorial més suau i tènue.
El bol lleugerament ample permet una generosa ració de whisky, concentrant les aromes a l'interior abans d'alliberar-les a través de la vora. El diàmetre de la vora és lleugerament més petit que el d'un got ISO, i el llavi no presenta ni una flamarada cap a l'exterior ni una conicitat cap a dins, el que el fa adequat per a una gran varietat de whiskys i licors.