La forma d'un got de whisky no està dissenyada arbitràriament; més aviat, es basa en un conjunt de principis físics que han estat validats al llarg del temps per cambrers i institucions de tast. La base gruixuda serveix per estabilitzar el centre de gravetat, evitant que el líquid esquiqui quan es gira. El bol ample permet l'alliberament total dels èsters i fenols que es volatilitzen de l'alcohol, permetent que el nas detecti notes fumades, rouredes o cítriques molt abans. Finalment, la vora lleugerament afilada està dissenyada per concentrar aquestes aromes, assegurant que no es dissipen. Els gots normals-amb les seves parets primes, els costats rectes i la manca de curvatura-fai que les aromes s'escampin a l'instant, mentre que la temperatura del líquid fluctua ràpidament. L'estructura realment adequada per a single malts o whiskys mesclats d'alta-edat té un gruix de base de 0,8 a 1,2 cm, un diàmetre del bol superior o igual a 7 cm i un diàmetre interior de la vora inferior o igual a 5,5 cm. Als cercles de tast professionals, aquesta proporció específica s'anomena "secció transversal-olfactiva-".
La forma d'una copa de whisky mai és una qüestió d'atzar: una base gruixuda garanteix l'estabilitat, un bol ample reuneix el bouquet i una vora estreta canalitza l'alliberament concentrat d'aromes. En contextos de tast professional, el gruix de la paret de vidre influeix en la velocitat de transferència de calor; les parets massa primes permeten que el líquid s'escalfi massa ràpidament, enfosquint així les seves capes matisades, mentre que les parets massa gruixudes disminueixen la sensació tàctil de subjectar el got i pertorben la fluïdesa visual del líquid a mesura que es mou-una qualitat sovint descrita com la "alè" de l'esperit.